Cinc mites sobre la influència dels aliments en l'estat emocional

La salut mental i l'alimentació estan estretament connectades. Segurament tothom ha experimentat alguna vegada com afecten les emocions al seu estómac: deixem de tenir gana abans d'un examen o notem una fam sobtada quan estem nerviosos o amb estrès. Això no és casualitat. El cervell i l'intestí estan profundament connectats a través del que s'anomena sistema nerviós entèric, una mena de «segon cervell» situat en el sistema digestiu.

Tot i que aquesta relació entre ment i alimentació és real, també han sorgit creences populars i mites sobre l'afectació de certs aliments en les emocions o en la salut mental, que no sempre tenen evidència científica. A continuació repassem alguns d'aquests mites. I comencem per una expressió que està molt estesa i que utilitzem per referir-nos a aquesta relació sovint mal entesa.

1. «Tinc ansietat per menjar» 

L'ansietat, com a emoció, implica símptomes físics com ara sudoració, palpitacions, tensió muscular, mal de cap o respiració ràpida, entre d'altres. Quan fem servir aquesta expressió sovint el que estem vivint realment és una ingesta emocional: mengem per tapar o gestionar una emoció com l'avorriment, la tristesa, la soledat o l'estrès.

L'autoregulació emocional en els trastorns de la conducta alimentària

Llegeix més

2. El sucre (o la xocolata) m'ajuda a concentrar-me

És cert que el cervell utilitza la glucosa per funcionar, però això no vol dir que el sucre refinat o la xocolata ens facin pensar més bé. De fet, una alimentació amb un consum elevat de sucre s’ha relacionat amb el contrari: menys concentració. Pel que fa a la xocolata, conté petites quantitats de cafeïna i teobromina, que poden donar una sensació puntual d'activació, però no milloren realment la concentració de manera sostinguda. Per al cervell, el millor és tenir una alimentació equilibrada i un descans adequat.

3. No menjar gluten millora l'estat d'ànim

Aquest és un mite força estès, però la realitat és que només les persones amb una malaltia celíaca o amb sensibilitat al gluten poden notar una millora emocional quan l'eliminen de la seva dieta, perquè la seva digestió es veu directament afectada. Pel que fa a la resta de persones, no hi ha evidència científica que una dieta sense gluten millori l'estat d'ànim o que redueixi l'ansietat. De fet, escollir models d'alimentació restrictius sense motiu mèdic pot generar més estrès i preocupació pel menjar.

Prendre suplements o vitamines «per si de cas» i sense prescripció mèdica pot generar una falsa sensació de control i retardar l'atenció professional necessària. 

4. Els aliments amb triptòfan (com el plàtan i la civada) et fan estar més feliç

El triptòfan és un aminoàcid precursor de la serotonina, l'anomenada «hormona de la felicitat». Però això no vol dir que menjar plàtans o civada ens faci més feliços automàticament. Perquè el triptòfan arribi al cervell i es converteixi en serotonina calen altres nutrients, i el procés és complex. Tanmateix, la via del triptòfan no és l'única que influeix en el nostre estat d'ànim; el benestar emocional depèn de molts factors. Cap aliment en si té la capacitat de generar felicitat de manera directa. 

5. Suplements com el magnesi o l'omega-3 curen l'ansietat i la depressió

Els suplements poden ser útils si hi ha una manca diagnosticada, però per si sols no tracten trastorns emocionals ni substitueixen un abordatge psicològic o mèdic. Prendre suplements com el magnesi i l'omega-3 o vitamines «per si de cas» pot generar una falsa sensació de control i retardar l'atenció professional.

Hàbits saludables per prevenir l'ansietat i la depressió

Ir al artículo

L'alimentació té un paper important en la salut global, però no hi ha aliments miraculosos ni dietes que tinguin un efecte directe en les emocions. Els aliments no només nodreixen el cos, també formen part de la nostra vida social, emocional i cultural. Compartir àpats, cuinar amb altres, gaudir d'un plat que ens connecta amb alguns records... Tot això també és salut. Per això, tenir una bona relació amb el menjar és tan important com el que mengem.

Si notes que l'estat d'ànim et condiciona el dia a dia, que el menjar s’ha convertit en una via d'escapament o que tens un malestar persistent, demanar ajuda professional és un acte de cura i responsabilitat cap a tu mateixa.