Acompanyar els àpats dels infants

Menjar no és només un acte nutritiu, sinó també una experiència amb un fort component educatiu i social. Els àpats són moments que fomenten la convivència, el plaer compartit, l'enfortiment dels vincles afectius i la comunicació. També són espais de transmissió cultural, religiosa i social, així com d’aprenentatge, autonomia i responsabilitat.

Per això, cal posar en valor totes les oportunitats educatives que ofereixen els àpats: a través del menjar es pot transmetre:

• Alimentació saludable.
• Sostenibilitat (impacte ambiental, estacionalitat, proximitat, malbaratament, etc.).
• Cultura i gastronomia.
• Habilitats socials.
• Autonomia.
• Sentit de la responsabilitat.

Compartir els àpats és una oportunitat privilegiada per establir vincles i adquirir bons hàbits de salut. Aquest procés és especialment rellevant durant els primers anys de vida, ja que contribueix a una nutrició adequada, un bon creixement i una relació positiva i duradora amb l'alimentació.

L'exemple de les persones adultes

L'alimentació infantil és un procés recíproc que implica tant les habilitats i condicions dels infants com les de les persones cuidadores. Les pràctiques alimentàries de les persones adultes, especialment de mares i pares, tenen un paper clau en la configuració dels hàbits i la relació amb el menjar dels infants.

Aquestes pràctiques estan condicionades per múltiples factors individuals i, sobretot, estructurals (circumstàncies econòmiques, socials i culturals). És per això que, tot i que molts aspectes escapen al control de les famílies, cal suport i recursos per revisar i enfortir les habilitats parentals, especialment en relació amb l'alimentació.

El rol, modelatge o exemple que ofereix la família i les persones amb qui la criatura ha creat un vincle d'aferrament és molt rellevant.

Cal tenir en compte, també, la diversitat de models familiars i l'estrès derivat d'un estil de vida exigent, especialment en contextos de vulnerabilitat. Davant d’això, és imprescindible adoptar una mirada comprensiva i no culpabilitzadora, i proposar objectius realistes.

La família és l’agent més influent en la formació dels hàbits alimentaris dels infants. Diversos estudis han constatat que els factors que més contribueixen a modelar els hàbits alimentaris dels infants són:

• Què s'ofereix: la disponibilitat d’aliments a la llar.
• Com s'ofereix: el que consumeixen les persones adultes que acompanyen l’infant, sobretot la mare i el pare.

Per tant, el rol, modelatge o exemple que ofereix la família i les persones amb qui la criatura ha creat un vincle d'aferrament és molt rellevant.

Com passar del «no m'agrada la verdura» al «soc capaç de menjar-la»

Llegeix més

Atenció i cura del marc relacional: tendresa, respecte i participació

Tendresa

Tant a casa com al menjador escolar, és essencial cuidar l'espai i l’ambient durant els àpats per afavorir-ne el gaudi. Un entorn tranquil, còmode i afectuós facilita la ingesta, l'acceptació dels aliments i el benestar general.

Els àpats són moments idonis per a la comunicació i la interacció. Escoltar l'infant -verbalment i no verbalment- i respectar-ne les decisions (quantitat, ritme, voluntat de repetir, etc.) afavoreix una relació positiva amb el menjar.

És important garantir un temps suficient i un espai adequat, asseguts a taula i sense distraccions com pantalles o joguines. Els infants tenen ritmes propis, diferents de les persones adultes i entre ells mateixos. Per això, cal paciència i disponibilitat.

Respecte

És habitual que els infants rebutgin certs aliments per gust, manca de gana o altres interessos. Cal acollir aquestes actituds amb comprensió i tolerància. Un acompanyament respectuós i sense confrontacions sol contribuir a que aquestes situacions siguin passatgeres. Per ajudar-los a acceptar nous aliments, es pot fomentar la curiositat i el plaer, respectar-ne les preferències i donar l'oportunitat de provar-los, oferint els aliments en ocasions diverses i formats diferents. Reduir la càrrega emocional associada al menjar i promoure converses relaxades i variades durant els àpats afavoreix un ambient més distès i amb menys confrontacions, la qual cosa sempre predisposa a menjar millor.

Les persones adultes haurien de centrar-se menys en el que fa l’infant (si menja o no menja) i més en la creació d'un entorn estructurat, tranquil, coherent i protector.

Insistir o forçar els infants a menjar, en canvi, pot ser contraproduent. No s’ha de forçar a menjar per sobre de la pròpia gana, especialment tenint en compte l'alta incidència d'obesitat infantil, més accentuada en entorns socioeconòmicament vulnerables. Tampoc és aconsellable utilitzar pantalles o joguines com a distracció per afavorir la ingesta. En definitiva, el més efectiu és confiar en la seva capacitat d'autoregulació basada en els senyals de gana i sacietat.

Participació

A mesura que la criatura va creixent, s’ha de fomentar l'autonomia i la corresponsabilitat en l'alimentació, tant a casa com a l'escola. Els infants poden implicar-se progressivament en tot el procés: planificació, compra, preparació, cuina, recollida, neteja, aprofitament dels aliments, etc.

Aquest acompanyament, fet amb confiança, entusiasme i respecte, els ajuda a conèixer millor el món alimentari i a acceptar nous aliments.

Com organitzar el menú setmanal familiar

Llegeix més

Àpats en família, una gran oportunitat

Els àpats familiars -sempre que es facin sense pantalles- ofereixen una oportunitat única per: 

• Connectar amb els infants.
• Transmetre valors i hàbits.
• Expressar afecte.
• Escoltar i parlar.
• Fomentar el pensament crític.
• Oferir un bon model a seguir.

L'evidència científica mostra una correlació clara entre menjar en família i millors indicadors de salut infantil: hàbits més saludables, menys risc d'obesitat i trastorns alimentaris, menys consum de substàncies tòxiques, i millor salut emocional i mental.

Per això, es recomana:

• Fer, com a mínim, un àpat al dia en família i asseguts a taula.
• Evitar completament l'ús de pantalles durant els àpats.

Els dispositius digitals haurien d'estar fora d'aquests espais. Els àpats són moments privilegiats per protegir l'atenció dels infants i fomentar la relació directa i el diàleg.

Els àpats són moments que fomenten la convivència, el plaer compartit, l'enfortiment dels vincles afectius i la comunicació.

En resum, les persones adultes haurien de centrar-se menys en què fa l’infant (si menja o no, què menja...) i més en la creació d'un entorn estructurat, tranquil, coherent i protector, on elles mateixes exerceixin de model positiu i ofereixin opcions alimentàries saludables.

Les responsabilitats clau de les persones adultes durant els àpats són:

• Garantir un entorn alimentari saludable i sostenible.
• Fer de model d'hàbits saludables.
• Respectar els senyals de gana i sacietat dels infants.
• Fomentar la participació i autonomia en tot el procés alimentari.