Quan parlem d'ús de les pantalles podem distingir tres grans blocs de problemes:

• La sobreutilització correspon a aquell ús que excedeix en freqüència i intensitat a allò raonablement esperable per edat i moment. S'emmarca en una lògica molt més conductual, episòdica, en què aspectes com els horaris, els límits i les normes en són els grans reguladors. És més freqüent en jocs de shooting o esports. I normalment es relacionen amb la sensació d'avorriment de la persona o amb la relació en línia amb les amistats conegudes.
• L'ús problemàtic va lligat a un problema relacionat amb una acció més determinada, no necessàriament per la quantitat d'hores, sinó per l'impacte en la qualitat de les relacions i en la pròpia identitat: ciberassetjament, problemes relacionals, etc.
• L'addicció s'entén com un trastorn amb entitat pròpia en què la funció de la connexió, el temps destinat i les interferències produïdes generen problemes significatius en la persona i el seu entorn. En aquest cas, la comorbiditat amb altres trastorns psiquiàtrics és molt present, sobretot els vinculats amb l'estat d'ànim i la perspectiva relacional. Molts d’aquests usos s'han d'entendre com un símptoma que engloba un problema molt més ampli.